Salta el mur
3.000 obstacles. Àngel Mullera accedeix a la final per primer cop amb el quart millor temps de les tres sèries i demostra la seva qualitat, estroncada fa un any per les acusacions de dopatge
Àngel Mullera es va plantejar la sèrie dels 3.000 obstacles com una final que li havia de permetre accedir per primer cop, i en el tercer intent, a la final del mundial. Volia estar entre els 15 millors del món, sobretot després de l'episodi que fa un any li va marcar la seva carrera esportiva –i també la vida– i que el va tenir amb el cap a un altre lloc perquè fins a la nit abans de debutar en els Jocs no va tenir la certesa que podria córrer, per culpa d'una notícia que va destapar el diari As segons la qual un atleta espanyol havia seguit un pla de dopatge per classificar-se per a la cita olímpica. Mullera era l'atleta en qüestió i les màximes autoritats esportives van fer mans i mànigues perquè el lloretenc no pogués córrer. Argumentaven que no afavoria la imatge de l'esport espanyol... Ahir al matí Mullera va córrer la primera de les tres sèries. Passaven els tres primers de cadascuna i els sis millors temps. I Mully va fer la cursa que tenia pensada i que havia anunciat en l'entrevista que publicava ahir El 9 Esportiu.
Valent
Mullera tenia la certesa que amb 8:22 passava. I també tenia molt clar que volia ocupar els primers llocs de la seva sèrie per veure millor l'obstacle i evitar ensurts com el que va viure a l'Estadi Olímpic de Londres, quan va caure. Des del primer carrer, Mullera es va situar en quart lloc a la sortida i va completar la primera volta en cinquena posició. Es va mantenir cinquè i sisè fins al primer pas pel 1.000, que va ser en 2:44 i que va servir per comprovar que la primera de les tres sèries era la bona. Kiplagat se'n va anar tot sol al davant –l'ugandès va acabar sisè i amb el tercer millor temps dels repescats– i l'italià Iuri Floriani se la va jugar i va anar a atrapar-lo. Mullera, que amb tot el procés que va patir ha madurat també en la lectura de les curses, es va mantenir en quarta posició. Al segon 1.000 s'hi va passar en 5:30, i era clar que la majoria dels repescats estarien en la primera sèrie –van ser la meitat–. Amb la punxada de l'italià, Mullera es va situar en tercera posició a dues voltes del final i, valent, fins i tot abans que sonés la campana (7:08) havia liderat la cursa, perquè Kiplagat també va punxar. Sí que en el tram final al lloretenc li va faltar un canvi més per poder disputar la tercera posició a Mutai, però també es tenia la certesa que la seva classificació per a la final era qüestió de minuts, perquè les altres sèries –els espanyols Alaiz i Martos van ser vuitè i onzè en la segona i la tercera– no podrien mantenir un ritme similar i, encara menys, quan els kenyans veiessin amb les marques anteriors –va ser el cas de la tercera.
Controls, humitat i competició
barcelona / moscouNo se n'ha amagat en cap moment, Mullera, del que va patir fa un any. Fins i tot ahir en feia broma: “He passat tots els controls, aquí m'han fet el que fan a tothom, i he pogut descansar [no com l'any passat a Londres]. Venia molt conscienciat.” Tampoc va recórrer a l'excusa del temps: “La humitat és del 60%, però és que jo a Lloret n'hi tinc del 86% i molta més calor. M'he trobat molt bé”, deia. A més, Mully va fer aquest any l'estada en altura a Ifrane (Marroc) com fa dos anys, perquè fa un any a Fontromeu hi va trobar massa neu i no va poder entrenar-s'hi amb normalitat, sempre amb Adel Mechaal menys aquest any, per motius familiars del palamosí. Mullera també va explicar per què no havia competit tant: “He fet un treball nou de força i ho he notat. Passo els obstacles amb més comoditat.”