Atletisme

Justícia per a Mullera

Atletisme. L'agència espanyola antidopatge arxiva l'acusació sobre ‘Mully', basada en un error per ignorància de les autoritats, però l'atleta es planteja prendre accions legals

“En breu us infor­maré d'una notícia en la qual l'únic gua­nya­dor pos­si­ble és el sen­tit comú. Els que em van cru­ci­fi­car...” Àngel Mullera anun­ci­ava abans-d'ahir al ves­pre mit­jançant les xar­xes soci­als que tenia una bona notícia i asse­gu­rava que el sen­tit comú –escrit en majúscu­les en el mis­satge– era el ven­ce­dor del procés. La notícia que l'Agència Espa­nyola de Pro­tecció de la Salut en l'Esport arxi­vava el procés obert a Àngel Mullera per posi­tiu en el cam­pi­o­nat esta­tal d'atle­tisme al juliol trans­cen­dia ahir al matí. “Més o menys ja s'intuïa. I dijous vaig rebre la carta, la vaig anar a reco­llir. El procés estava arxi­vat, com era de pre­veure”, expli­cava Mully ahir a la tarda, men­tre es diri­gia en cotxe a Aranda del Duero amb Judith Pla i Anna Bar­rac­hina, per córrer el seu ter­cer cros. Tot i això, afe­gia: “Pen­sava que seria més ràpid, vam haver d'insis­tir-hi. Els meus advo­cats van tor­nar a fer al·lega­ci­ons, d'una manera esplèndida, i al final ho han hagut d'arxi­var, perquè és un pro­ducte que està més que demos­trat que puc pren­dre. És un trac­ta­ment que segueixo per poder fer esport, me'l prenc des dels nou anys, i és una llàstima que ho hagi de demos­trar d'aquesta manera, i perquè ha sor­tit a la premsa.”

Espa­nya és així

“Si cada any hem de demos­trar que sóc inno­cent, ho farem. I sense cap pro­blema, perquè no tenim res a ama­gar”, es resig­nava Àngel Mullera, un cop resolt el malentès amb el nou orga­nisme, al qual es refe­ria, després: “L'expe­di­ent l'obren ells i són ells matei­xos els que l'han hagut d'arxi­var. Hi havia un fals posi­tiu que en tot moment era una equi­vo­cació per part d'ells.” Un error que el va tor­nar a situar en l'ima­gi­nari col·lec­tiu espa­nyol com l'atleta que es dopa. “Pensa que jo ja estava molt tran­quil. L'any pas­sat ja vaig expli­car que l'angoixa me la cre­ava que em pogués que­dar fora dels Jocs. Havia de ser imme­diat. Però estava molt tran­quil perquè sabia que no havia fet res. I aquest any encara més: teníem tot el temps del món, jo no estava ni san­ci­o­nat. I sabia que tot arri­ba­ria a bon port, perquè s'apli­ca­ria el sen­tit comú i es faria justícia.” És clar que va haver de tor­nar a car­re­gar amb la pena del TN. “Que surti el teu nom i la gent el vegi, i hagis de nete­jar la teva imatge perquè s'ha tor­nat a uti­lit­zar... Jo no estic en con­tra de ningú, però almenys que posin la seva foto­gra­fia als dia­ris i no la meva, que em dei­xin tran­quil i pugui tre­ba­llar, que és el que demano”, recla­mava l'atleta, que aquest cop sí que es plan­teja pren­dre acci­ons legals: “Han anat massa lluny fent ser­vir el meu nom, l'han inten­tat tacar un altre cop, i això no trobo que esti­gui bé. Pot­ser sí que farem alguna cosa. Ara, el pri­mer és la cursa [avui] i després la set­mana que ve ja veu­rem què fem. Però jo crec que aquest cop sí que ho hauríem de tirar enda­vant i fer que hi hagués una rec­ti­fi­cació de les parts impli­ca­des”, valo­rava.

Ple­ni­tud

“A poc a poc, no tenim cap objec­tiu de que­dar en alguna posició. Només córrer, i fer-ho en els rit­mes que mar­quen l'entre­na­ment. Aga­far experiència, ritme per arri­bar al cam­pi­o­nat de Cata­lu­nya de cros que es fa a Cal­des, i el d'Espa­nya al març” és ara l'objec­tiu de Mullera, cons­ci­ent que el 2014 pot gua­nyar una meda­lla al cam­pi­o­nat d'Europa a Zuric en la seva espe­ci­a­li­tat, els 3.000 obs­ta­cles: “En tinc mol­tes ganes. I sí, com dius, m'he tret un pes de sobre: em puc cen­trar només a córrer i tinc molta moti­vació, aquest any. Fins i tot les cames, veig que estic millor amb els temps que estic fent ara.” Un objec­tiu, la meda­lla, real: “La cosa va bé i, si con­ti­nuem així, a Zuric podrem tocar una meda­lla. Seria un somni fet rea­li­tat.” I, ho diu, Mully, cons­ci­ent de la madu­resa adqui­rida. Ho va demos­trar entrant a la final del mun­dial a Mos­cou, l'agost pas­sat: “Sí, crec que estic en el meu millor moment. Faré 30 anys a l'abril i s'ajun­ten l'experiència, les hòsties que t'has fotut, que si les saps ges­ti­o­nar t'aju­den a ser millor, el psicòleg, mol­tes cur­ses inter­na­ci­o­nals... fa que siguis millor. Millor per­sona i millor atleta. Em que­den uns anys molt bons. Començant per aquest. Puc demos­trar que estic entre els millors d'Europa igual que vaig demos­trar que puc estar entre els millors del món.”

ESTAT DE DRET

“Si cada any hem de demostrar que sóc innocent, ho farem. No tenim res a amagar”

HONOR

“Han anat massa lluny fent servir el meu nom un altre cop. Potser farem alguna cosa”

RESOLUCIÓ

“Pensava que seria més ràpid, hi vam haver d'insistir. I ho han hagut d'arxivar”

El malson de Londres 2012, un any més tard

Àngel Mullera va ser protagonista dels Jocs de Londres 2012. I no pas pel seu resultat esportiu, sinó perquè el COE i el CSD van pressionar fins al límit la federació espanyola perquè no competís. Tot perquè el diari As l'havia implicat en un presumpte afer de dopatge basant-se tan sols en uns correus electrònics que l'atleta va denunciar com a falsos. Però Madrid estava en ple tercer intent per ser seu olímpica i els principals retrets que se li feien era en relació amb la tebiesa de l'Estat espanyol en la persecució del dopatge. I el somni olímpic de Madrid no es podia permetre que un dels atletes que representava el COE a Londres estigués sota sospita, ni que fos tan feble i poc contrastada. I encara menys quan els ariets mediàtics de l'Espanya esportiva, els diaris As i Marca –en el cas d'Alberto Contador havien fet costat al ciclista, que havia donat positiu, a diferència de Mullera–, pressionaven de valent. El fondista, però, va recórrer al TAS, que, en una sessió exprés a Londres mateix, va sentenciar a favor de l'atleta i va ordenar el COE que l'inclogués a la llista.

Un any més tard, però, li van tornar a tirar porqueria. L'Agència Espanyola de Salut i Lluita contra el Dopatge es va estrenar fent controls independents en el campionat estatal d'atletisme, en el qual Mullera havia guanyat els 3.000 obstacles. I va trobar dos positius per EPO [Sergio Sánchez i Alberto Lozano] i una substància del grup dels corticoides en la mostra de Mullera. La diferència és que, mentre la presència d'EPO no és justificable de cap manera, Mullera té permís mèdic per administrar-se Pulmicort, un broncodilatador indicat per a l'asma. Ho sabien el COE i la federació, però no l'agència antidopatge, a la qual no li va importar filtrar la informació als mitjans afins sense contrastar si Mullera es podia prendre el medicament.

La filtració, a més, es va fer un mes més tard que Mullera hagués fet costat al procés sobiranista català i hagués exhortat els representants de les institucions catalanes a “espavilar-se per marxar”, en una entrevista a El 9 Esportiu.

TONI ROMERO

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)